.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«qui menja aquest pa, viurà per sempre»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès digué al poble: «Recorda’t del camí que el Senyor t’ha fet fer pel desert des de fa quaranta anys per afligir-te, per provar-te, per conèixer els sentiments del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. T’afligí fent-te passar fam, però després t’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, perquè aprenguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Recorda’t del Senyor, el teu Déu, que et va fer sortir de la terra d’Egipte, un lloc d’esclavatge; que t’ha fet passar per aquest desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer saltar un doll d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien.»

Dt 8,2-3.14b-16a

Salm Responsorial

R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.       

Glorifica el Senyor, Jerusalem, 
Sió, canta lloances al teu Déu, 
que assegura les teves portes 
i beneeix dintre teu els teus fills.   R

Manté la pau al teu territori 

i et sacia amb la flor del blat. 
Envia ordres a la terra, 
i la seva paraula corre de pressa, 
no es detura. R

Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d’Israel, els seus decrets i decisions. 
No ha obrat així amb cap altre poble, 
no els ha fet conèixer les seves decisions. R

Sl 147,12-15.19-20 (R.: 12a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, no és, potser, comunió amb el cos de Crist? El pa és un de sol. Per això tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.

1Co 10,16-17

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»
Jn 6,51-58

"Do d’amor per a viure en l’amor"

Deuteronomi és com el testament de Moisès amb madura visió teològica sobre la història d’Israel.
L’alliberament de l’esclavatge d’Egipte esdevé confessió de fe fonamental: El Senyor ens ha tret d’esclavatge i, guiant-nos quaranta anys pel desert, ens ha dut a la Terra Promesa. Calien tants anys?
A la proposta de Moisès en començar el camí exodal, el Poble respon: Farem tot el que ha dit el Senyor (Ex 19,8).
Aquesta promesa havia de ser verificada: Recorda el camí que el Senyor t’ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys per veure si observaries o no els seus Manaments.
La prova exodal volia aliment especial: el mannà, aliment de poble pelegrí i figura de l’Eucaristia.
Pau destaca el paper de l’Eucaristia com a nexe d’unió del cristià amb Crist i dels cristians entre ells. La Copa de la benedicció és comunió amb la sang de Crist i el Pa que partim és comunió amb el cos de Crist. Per això els participants a l’Eucaristia, ni que siguem molts, de fet «som» un sol cos. El text original diu que «som» un sol cos: no amb figura que és obra nostra sinó amb realitat profunda que ens ve regalada en el Baptisme.
La 1a part del Discurs del Pa de Vida destacava l’aspecte cristològic (Jo sóc el Pa de Vida); la 2a part insisteix en el tema eucarístic del menjar el Pa.
L’efecte de menjar el Pa i beure la sang del Fill de l’home és la permanència recíproca del cristià en Crist i de Crist en el cristià. L’aliment natu ral és assimilat pel qui el menja; en l’Eucaristia el comensal és assimilat per l’aliment per esdevenir en Crist servidors de l’amor.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES